Tractat dels Pirineus

Tractat dels Pirineus , Antecedents

En el segle XVII, Europa era un batibull entre estats monàrquics absolutistes i règims senyorials. França va entrar en la Guerra dels Trenta Anys amb Espanya, després de les victòries espanyoles contra els revoltats neerlandesos el 1620, i contra els suecs a Nördlingen, el 1634.

Amb les negociacions de la Pau de Westphalia el 1648, França va annexionar els territoris d’Alsàcia i la Lorena i va tallar l’accés d’Espanya a la república dels Països Baixos austríacs. Tot això va portar a la guerra oberta entre França i Espanya.

El 1648, Felip IV de Castella i III d’Aragó donava suport a la Guerra civil de França, la Fronde. El 1652, Felip IV guanya la guerra dels Segadors quan Catalunya estava sota la protecció de Lluís XIV de França.

Felip IV amb el seu fill bastard en Joan Josep d’Austria, van expropiar el Palau Reial de Barcelona el 1654 per fer-lo residencia dels virreis, ja que contenia la planta d’armes de la ciutat. (Veure article Pla de Palau)

Després de 10 anys de guerra, França aliada amb Anglaterra va guanyar la batalla de les Dunes, vora Dunkerque, el 1658. Espanya i França van signar la pau el 1659. Finalitzant així la Guerra dels Trenta Anys.

Segons el primer document de pau, per primera vegada, s’abordava la frontera catalana. El Rosselló es quedava en mans de França i Lluís XIV tornava a Catalunya des de Roses fins al castell de la Trinitat i Cadaqués, la Seu d’Urgell, el castell de la Bastida, Bagà, Ripoll i el comtat de Cerdanya.

Tractat dels Pirineus

El Tractat dels Pirineus va ser signat el 7 de novembre del 1659 pels representants de Felip IV de Castella- III d’Aragó, Luis Méndez de Haro i Pedro Coloma. Els representants de Lluís XIV de França van ser: Cardenal Mazzarino i Hugues de Lionne. Rubricant la fi de la Guerra dels Trenta Anys a l’Illa dels Faisans

L’article 42 diu: ” Sr. Rei Chr. quedarà en possessió i gaudirà efectivament de tot el comtat i vegueria del Rosselló, i del comtat i vegueria del Conflent, i al Sr. Rei catòlic ha de quedar el comtat de Cerdanya i tot el Principat de Catalunya.”

L’any 1660 a Ceret s’estableix el definitiu Tractat de Llívia pel qual es va delimitar la frontera entre els territoris de les dues corones i on els negociadors de Felip IV van aconseguir retenir Llívia amb l’argument que era una vila i no un poble.

Negociacions

Felip IV va negociar el tractat  dels Pirineus sense consultar les Corts Catalanes. De fet, els ho va amagar oficialment fins les Corts de Barcelona el 1702. Les Corts de Barcelona no van ratificar el tractat, pel que es materialitzà la il·legalitat del Tractat dels Pirineus. Els territoris afectats van conspirar durant anys per tornar a unir-se al Principat. Les autoritats catalanes es van resistir a acceptar la partició, finalment és va fer efectiva al 1720.

Les negociacions per a delimitar la frontera, per part de Castella i Aragó, les va dur a terme Luis de Haro, representant a Felip IV. Haro va intentar conservar els comtats del Rosselló i la Cerdanya. Finalment, va estimar més salvar les posicions a Flandes abans que mantenir la unitat territorial del Principat.

Els negociadors i representants de Lluís XIV van ser el cardenal Mazzarino, Pèire de Marca, Bernat Plessis de Besançon i  Ramon Trobat, coneixedors de les terres i la història de Catalunya. Aquest fet va influir molt negativament en els resultats del tractat.

Mazzarino renuncià a Bellver i Puigcerdà. De Haro va cedir la part nord de la Cerdanya. A França, el tractat li surt rodó: va guanyar el Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i trenta-tres pobles de la Cerdanya.

El tractat dels Pirineus preveia el casament de Lluís XIV i Maria Teresa d’Àustria filla de Felip IV. Maria Teresa va haver de renunciar als drets de successió a la corona de Castella i Aragó, a canvi d’una compensació econòmica. Aquesta compensació no es va pagar mai i fou un dels factors que van desencadenar la Guerra de Successió Espanyola, el 1702.

Partició de Catalunya

El text final del tractat dels Pirineus incorpora a França l’antic comtat del Rosselló, el Conflent, el Vallespir i part del de la Cerdanya. Per altra banda, la Corona francesa torna a Espanya els termes de Roses, Cadaqués, Ripoll, Bagà i la part occidental de la Cerdanya amb Puigcerdà, Querol, Bellver, el castell de Cerdanya i la Seu d’Urgell.

El territori català quedava dividit en contra al Jurament de les Illes pel qual les terres de l’antic Regne de Mallorca  no es podien separar de la Corona d’Aragó. Tot plegat, a canvi de les possessions espanyoles a Flandes.

El Tractat dels Pirineus va afectar també molts cims de muntanyes alguns en son fronterers, com el Puigmal. Altres cims van quedar en territori Francès com el Carlit i d’altres en territori Català com el Cadí.

Al llarg de la historia els colls dels Pirineus han estat pas de migracions com el dels Càtars, (veure camí dels Bons Homes). Les Brigades Internacionals de suport al exercit de la república en la guerra civil espanyola. Els maquis resistint al exercit de Franco. Els fugitius en recerca de la llibertat fugint dels nazis de la II guerra Mundial. I Contrabandistes de mercaderies per evadir els controls de les fronteres.

Catalunya Francesa.

El Tractat dels Pirineus contemplava conservar vigents les institucions catalanes al nord dels Pirineus. El mateix juny el 1660, pocs dies desprès de l’acord, Lluís XIV signà l’edicte de Sant Joan de Lohitzune, pel qual es van abolir per sempre el Consell Reial, la Diputació, els tribunals del Reial Patrimoni i el Mestre Nacional.

En substitució a les institucions catalanes es crea el Consell Sobirà del Rosselló. Un altre reial decret aprovat el 2 d’abril del 1700, prohibeix l’ús de la llengua catalana en els actes oficials de qualsevol tipus. Des d’aleshores, el francès continua essent l’única llengua oficial.