Les Bruixes de Montserrat
Les Bruixes de Montserrat, Bruixes encantades.
És conta en la llegenda de les Bruixes de Montserrat que en la muntanya de Montserrat hi vivien bruixes anomenades les encantades, aquestes bruixes no volien que els pelegrins anessin al Monestir a visitar la Mare de Deu ” La Moreneta”.
Els pelegrins en l’edat mitjana, per pujar al Monestir de Montserrat situat al est de la serralada i a 720 m d’alçada, sortien de Collbató 390m, poble al sud de la muntanya. El camí remunta 330 metres per les fortes pendents del sud de la muntanya. En aquella època, el vesant nord és considerava inaccessible i solament s’hi atrevien els caçadors i llenyataires.
Les bruixes encantades es situaven al llarg del camí i es convertien en fades tant boniques que podien encantar a qualsevol. Plenes d’encís, les encantades perdien als desgraciats pelegrins quan queien a les seves mans.
Aquelles dones malvades plantaven arbres fruites al marge del camí i esperaven als pelegrins cansats i assedegats. Els hi deien “Bon home, esteu fatigat, si voleu passar la set, mengeu aquestes pomes, peres, cireres…”
Els peregrins enlluernats contestaven: “Bonica, ni tan sols sé qui és vostè. Però, li agraeixo el seu oferiment.” Les encantades argumentaven: “No cal que sàpiga qui soc. El camí fa pujada i heu d’arribar al Monestir. Preneu aquesta fruita, que us donarà forces per arribar-hi”.
Les bruixes encantades, tal i com descriu la Bíblia, feien com Eva al temptar a Adan, oferien l’apetitosa fruita al confiat pelegrí.
Mentre el pelegrí assaboria la fruita. Les bruixes amb un riure esgarrifós, que ressonava per tota la muntanya, es transformaven en bruixes desdentades i cantaven lloances al diable.
Amb el so de les paraules invocant el dimoni. El desgraciat pelegrí sentia que perdia la vista, ja no veia el cel blau, els seves extremitats se li endurien i finalment és convertia en una de les grans pedres conglomerades que conformen el penya segat a la vora del camí. El guia de BarcelonaWalking li mostrarà el penya segat al caminar a la vora del l’ermita de Sant Miquel on estan petrificats els desventurats peregrins.