Les Bruixes a Catalunya

Les Bruixes a Catalunya

Les Bruixes a Catalunya . En la cultura popular catalana hi ha un gran nombre de llegendes sobre les bruixes a Catalunya, moltes d’elles comunes amb altres pobles d’Europa. En l’imaginari popular, la bruixa era una dona que, per mitjà d’un pacte amb el dimoni, tenia poders sobrenaturals, que utilitzà en benefici propi o amb finalitats malèfiques.

Durant l’edat mitjana el poder eclesiàstic va considerar les bruixes com a responsables de totes les calamitats. La Inquisició va marginar, empresonar i executar persones, que no encaixaven en l’ordre social establert. Argumentant el pacte d’aquestes dones amb el diable. Així, neix la bruixa que encarna el mal.

En el llibre “Ordinacions de les Valls d’Àneu”, que data del 1424, hi trobem el text jurídic català més antic que recull el delicte de bruixeria. És la primera llei, coneguda a Europa, que persegueix i condemna  el delicte de bruixeria.

Poders de les bruixes

Les bruixes a Catalunya produïen el mal en l’entorn rural, provocant pedregades i maleficiar a la ramaderia, l’acció de les bruixes era exercida sobre les principals fonts de l’economia del moment. Per a inquisidors, la dona aconsegueix el paper de bruixa només després del pacte amb el dimoni que les dotava de poders sobrenaturals.

Entre els anys 1616 i 1622, unes quatre-centes dones d’arreu de Catalunya van ser acusades i ajusticiades pel fet de ser considerades bruixes. Moltes dones eren acusades de fer pactes amb el dimoni perquè aquest les dotés de poders sobrenaturals. Es reunien en juntes o aplecs, realitzaven el ritual d’iniciació i passaven així a ser bruixes per complir els juraments: renegar de la fe cristiana i fer tot el mal possible.

Les bruixes i el dimoni

Es creia que les bruixes a Catalunya obtenien els seus poders mitjançant un pacte amb el dimoni. Existeixen moltes llegendes sobre els detalls de la cerimònia. A més a més, el dimoni els atorgava els poders i les feia immortals.

Alguns dels delictes eren fer mal a través de conjurs, amb la mirada o amb aliments, objectes embruixats i provocar accidents al camp, als pagesos o al bestiar. El mal més temut per la població era el relacionat amb els fenòmens meteorològics: fer caure pedra, fortes pluges, glaçades, boira. D’aquí la cançó popular que diu: ‘plou i fa sol les bruixes es pentinen’.

Catalunya i els caçadors de bruixes

Durant la segona meitat del segle XVI i primera del segle XVII , es va dur a terme una persecució de dones acusades de bruixeria. Es tractava, de persecucions promogudes pel mateix poble, se solien fer els judicis en el mateix poble, amb la presència només de les autoritats locals, les quals solien actuar de forma que el poble quedés content, davant de l’atribució a les bruixes de les calamitats locals.

S’encarregava a un professional caçador de bruixes que determinés si una persona ho era o no. Per fer-ho la despullava, li tirava aigua beneïda a l’esquena i si a l’espatlla li sortia un senyal, la marca del dimoni, aquella dona era acusada. Un altre mètode era titllar de bruixes aquelles que no tenien pèl a les aixelles, senyal inequívoc que havien usat ungüents per volar. Als interrogatoris es torturava fins a aconseguir la confessió i el següent pas era la forca.

Moltes de les dones que van morir penjades eren simplement metzineres (dones que donaven metzines, pomades i ungüents, fins hi tot tòxics per curar) o llevadores.

La població creia en l’existència de bruixes a Catalunya i se’n protegia amb diferents mètodes: beneïa o perfumava objectes i cases, pintava les finestres de blau, posava creus de palmó a la porta, no deixava mai les masies soles, tenia sempre pa al calaix, rentava la roba interior amb aigua de set fonts diferents, no deixaven mai retalls d’ungles ni cabells a terra, es posava la camisa al revés o tocava les campanes per evitar tempestes.

El Pedraforca

El Pedraforca és la muntanya emblemàtica de Catalunya que es troba situada dins del Parc Natural del Cadi-Moixeró als Pirineus, entre els pobles de Saldes i Gósol. Té una forma molt peculiar formada per dos cims paral·lels coneguts com Pollegons i que estan units per un coll, l’enforcadura, El Pollegó Superior té una altitud de 2.506 metres i el cim secundari, el Calderer, de 2.497 metres. En l’’enforcadura de 2.356 metres i hi ha una tartera a cada banda.

La silueta del Pedraforca ha inspirat fantàstiques històries des de l’antiguitat, la pròpia església i els habitants dels pobles propers la van associar amb la bruixeria. BarcelonaWalking os guiem per assolir el cim del Pedraforca des del refugi Estasen per la canal del Verdet i baixem per la Tartera fins Saldes.

Les Bruixes a Catalunya , el Pedraforca

Una de les llegendes diu que la nit de Sant Silvestre, la darrera nit de l’any i solstici de l’hivern, les bruixes es reuneixen al Pedraforca i es dediquen a saltar i ballar per sobre de les argelagues.

Un altra llegenda explica com la muntanya esdevingué en forma de forca: Una nit de Sant Silvestre, les bruixes celebraven l’aquelarre al cim d’una muntanya altíssima que era situada exactament on avui es troba el Pedraforca. Les bruixes estaven dividides en dos bàndols, es barallaven entre ells. Feien tant de soroll que tremolava la terra. Els habitants de Saldes es van espantar tant que van començar a encomanar-se a Sant Miquel…

…Sant Miquel va baixar del cel i d’un cop d’espasa va trencar la muntanya en dues parts, de forma que va deixar un bàndol de bruixes al Pollegó Inferior I l’altre bàndol al Pollegó Superior. Alhora, amb aquell cop d’espasa, l’espasa va trencar en molts trossos el cim de l’antiga muntanya. Encara ara es poden veure les restes de pedres d’aquell cim escampades a les dues tarteres del Pedraforca.

Entrat el segle XX, en els pobles propers al Pedraforca es creia que moltes dones de la comarca eren bruixes i es reunien en l’ enforcadura de la muntanya entre els dos pollegons. En aquest paratge es realitzaven els aquelarres, que segons la tradició, es celebraven en les nits de Sant Joan i de Sant Silvestre.

Les bruixes casades, per enganyar als seus marits quan aquests dormien, deixaven un tronc gruixut al llit simulant que hi eren. Segons la llegenda, les bruixes que tenien fills escopien a terra i si algun d’ells és despertava cridant a la seva mare, la seva saliva els respondria.

Les Bruixes a Catalunya, La Bruixa Pellissona

És diu que Jaumeta Ricarda, àlies Pellissona, esposa de Jaume Ricart, pagès de “Santa Maria deis Pens, el 1619 és va declarar com a bruixa, tal com és descriu en un manuscrit antic de Ripoll datat al 15 de setembre de 1620, a Sant Feliu Sasserra. La declaració va se feta sota tortura. La transcripció del interrogatori diu el següent: “El dimoni em va dir que anés al Pedraforca i em va donar uns pots d’ungüent per untar-me, i jo me’ls unti a les aixelles i estant untada, tota nua, me’n vaig anar per la xemeneia dient: “Dejús Fulla!! Dejús Fulla!! Jom don al dimoni. I em vaig anar pels aires al Pedraforca.

Les Bruixes i la nit de Sant Joan

El  Costumari català també recull que en el cim de Pedraforca es reuneixen la nit de Sant Joan, solstici de l’estiu, les bruixes del Bergadà, Cadí, Fonts del Llobregat, Cerdanya i d’altres paratges propers. En l’enforcadura hi fan un gran ball, i el mestre Boc salta i balla en el centre d’un cercle. Al so d’aquest ball, les bruixes reciten una cançó que diu: “Alfàbrega, valeriana, menta i ruda salvin tota criatura.
El Boc replica: Més val l’orella d’ós, Que ho cura i salva tot”.

La Bruixa de Berga

Així mateix, diuen que una de les bruixes del Pedraforca era una dona de Berga que convertia al seu marit en ase, al que després de posar-li els aparells i untar-se el cos amb un ungüent pujava al animal per dir-li: “Per damunt fulla, al Pedraforca!!” i així assistia als aquelarres que es celebraven a l’enforcadura.

A l’enforcadura hi feien els “balls rodons “ l’origen de la sardana”, i eren rebuts per un boc negre de banyes recargolades que era, el propi dimoni. Les bruixes li aixecaven la cua per besar-li el “ cul”   en els tractats és menciona un paral·lelisme entre la caça de les bruixes i la prohibició de la sardana per part de l’església. El dimoni els encomanava perverses feines que solien fer pels Pirineus, com fer caure calamarsa i preparar ungüent màgic.