Guerra dels Segadors

Guerra dels Segadors, Pirineu frontera.

La Guerra dels Segadors al 1640 és el conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652, i que tingué com a efecte final la signatura del Tractat dels Pirineus de l’any 1659 entre Espanya i França, pel qual es separà del Principat de Catalunya el comtat de Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i una part del comtat de Cerdanya, que passen a ser territori Francès.

Aquest article Pretén ser un viatge per l’historia i geografia Catalana on racons de la orografia de Catalunya van ser testimonis dels fets descrits

Causes

El canonge de la Seu d’Urgell als peus del Pirineus , Pau Claris, demanà ajuda a França per sufocar la revolta popular contra la burgesia i la noblesa catalana. Catalunya es veié agreujada pel malestar que generà la presència de tropes franceses. A demés les tropes castellanes e italianes que havien entrat a Catalunya per combatre els francesos van causar grans estralls al camp rural.

Un altre detonant fou la crisi de relacions polítiques, al 1626, entre les institucions catalanes del Principat i la monarquia Hispànica, a causa de les pretensions fiscals per sufragar les guerres en què estava immersa la Castella dels Àustria.

Efectivament, la política imperial que els Àustria mantenien a Europa imposava enormes despeses a les finances de Felip IV de Castella i obligava a cercar nous recursos financers. El comte Duc d’Olivares, primer ministre del rei, proposà un programa politico-financer, encaminat a obtenir contribucions, en base a dos projectes, un el “Memorial Secreto” que era un informe que establia la necessitat de canviar el sistema de la monarquia, en un sistema únic. I l’altre “la Unión de Armas” que determinava que tots els regnats, estats i senyorius d’Hispania, havien de donar soldats i diners a la Corona, proporcionals a la seva població.

Al 1639, les dues causes s’entroncaren i es produí la conjunció del mal estar dels pagesos i el recel polític de les autoritats. Així s’anà configurant la ideologia popular de la revolta. La aristocràcia catalana, tenia una actitud política més moderada envers la monarquia.

El 1640 el rei de Castella, temorós d’atacs francesos, ordenà que l’exèrcit hispànic restés a Catalunya, alhora que era una càrrega fiscal sobre la pagesia. Aquest situació comportà també abusos de la soldadesca entre la població i produí greus incidents a petits nuclis camperols que poc a poc s’estengueren fins Barcelona.

Desenvolupament del conflicte

La primavera del 1640, Francesc de Tamarit, delegat del braç militar de la Generalitat i membre del Consell de Cent fou empresonat per l’autoritat reial, acusat de no facilitar, des del seu càrrec, les lleves i els allotjaments als soldats castellans. Els camperols revoltats, van entrar a Barcelona el 22 de maig, possiblement amb la complicitat de les autoritats catalanes, i posaren en llibertat a en Tamarit.

Barcelona a la vora de la mar Mediterranea i envoltada per la serra de Collserola amb el Tibidabo al N i Montjuich al O

El Corpus de Sang

El 7 de juny del 1640, és coneix com el Corpus de Sang, “La Revolta dels Segadors” es va iniciar a Sant Andreu de Palomar, quan els sometents de Sant Celoni, de Blanes i pagesos de la Catalunya interior que baixaven a contractar-se per la sega. Van decidir marxar contra les forces del comte-duc Olivares, que es mantenien a Catalunya tot i acabada la guerra contra el francès del S XVI, ja que saquejaven poblacions i violaven els drets bàsics dels seus habitants.

Els segadors escolliren per bandera el Sant Crist de la Parròquia de Sant Andreu del Palomar i s’adreçaren cap a Barcelona. Els grups de segadors que van entrar a la ciutat originaren un motí.

Nombroses reunions entre els consellers de Barcelona i els segadors revoltats tingueren lloc a la parròquia de Sant Andreu de Palomar.

El vespre del 21 de juliol, els tortosins es revoltaren contra el governador de la ciutat per la sospita que les tropes castellanes estacionades a Tortosa, serien utilitzades contra el Principat. La revolta triomfa amb el bloqueig de Tortosa i l’estacionament de les tropes castellanes.

La invasió castellana

El setembre del mateix any, l’exèrcit de Felip IV de Castella comandat pel marquès de Los Vélez, es va dirigir contra Catalunya.  Va ocupar Tortosa, amb 23.000 infants, 3.000 genets i 24 canons. Avançant en direcció a Barcelona després de les batalles del col de Balaguer el 10 desembre i de Cambrils el 12 de desembre. L’ocupació fou seguida d’una duríssima repressió contra el poble revoltat.

Tortosa dominada al N pels Ports de Totosa i al S pel Montsià

El setge de Cambrils

El setge de Cambrils del 12 de desembre de 1640, és sens dubte, la pàgina més brillant i gloriosa de la seva història local. Però, també la més tràgica i dolorosa.

Quan els soldats i el vilatans rendits sortien per les portes de la muralla es van produir els fets tràgics, en un curt espai de temps, més de set-cents homes morien degollats i esbocinats. Els caps militars de la plaça, el batlle de la vila i diversos consellers van ser jutjats sumàriament i posteriorment executats.

Cambrils està dominada per la serralada de la Musara,  Mola de Colldejou, el Pic Redom a la vora de Pratdip i al seus peus els tres turons de la Figuerassa

Proclamació de la República

El 16 de gener de 1641, Barcelona es va preparar per defensar la ciutat de les tropes hispàniques des de Montjuïc. Pau Claris proclamà la República Catalana i va acordar una aliança política-militar amb França.

Aliança catalana francesa

Amb les tropes castellanes allotjades ja a Sants, Catalunya es posava finalment sota l’obediència de Lluis XIV de França i la Generalitat obtingué una important victòria militar en la batalla de Montjuic el 26 de gener de 1641 i obligà l’exèrcit castellà a retirar-se.

Pocs dies després de la victòria de Barcelona, arribava l’ajuda de l’exèrcit francès. Tanmateix, el 27 de febrer moria el president Pau Claris  possiblement enverinat.

Per a assegurar que l’adhesió a la corona francesa es realitzava preservant els drets i lleis catalanes, es comença a preparar un document de condicions, el Pacte de la Péronne, signat pel rei de França el mateix 1641.

Campanyes militars

El 1647 es van crear diversos regiments catalans regulars, tant d’infanteria com de cavalleria. Tortosa es mantingué sota sobirania castellana fins al 1648, en què fou conquerida pels francesos, que s’hi mantingueren fins al 1650. Any de la guerra de la Fronda, una guerra civil francesa durant la minoria d’edat de Lluis XIV  de França, situació que va afeblir les forces militars franceses a Catalunya, i va comportar la retirada de gran part de la tropa francesa, amb el conseqüent l’avanç de les tropes castellanes.

La recuperació espanyola posa setge a Barcelona i la seva ocupació al 1652. L’any següent la iniciativa passa de nou als francesos en acabar-se la guerra de la Fronda el 1653. Durant la major part de la guerra, la línia divisòria entre les dues sobiranies seguia aproximadament el riu Llobregat aigües amunt, seguia vers Igualada deixant el massís de Montserrat en domino Català, Cervera i la Seu d’Urgell amb tot el domini dels Pirineus de la part Catalana

Final de la guerra

El 1659, Mazzarino per part francesa i Luis de Haro per part espanyola van  posar fi aquest llarga guerra entre ambdues corones amb el tractat dels Pirineus, pel qual es dividia Catalunya. Van establir la serralada dels Pirineus com a frontera, segons l’argument dels hàbils negociadors per part de Mazzarino, dient: “tal com antigament passava entre gals i hispànics”, i es va produir la segregació del territori de la Catalunya del Nord. Així que molts cims del Pirineu han quedat com fites de frontera , com es el cas del Puigmal.

Amb la fi de la guerra, el Principat de Catalunya conservà les seves institucions, però el conflicte se saldava amb l’annexió del Rosselló, el Conflent, el Vallespir i part de la Cerdanya amb els cims del Carlit, Peric i el Canigo, a la corona francesa.