Les trementinaires dels Pirineus

Les trementinaires dels Pirineus

Les trementinaires dels Pirineus, eren dones originàries d’aquesta zona muntanyosa que es dedicaven a la recollida d’herbes medicinals i resina d’oli (de l’arbre de trementina). Amb aquests productes van preparar remeis i van vendre aquests productes a masies i pobles de tota la Catalunya a través de rutes que caminaven llargs dies.

Trementina

La trementina era el principal producte utilitzat en el seu comerç, del qual deriva la paraula trementinaire. És una substància obtinguda de la resina del pi roig (Pinus sylvestris). A partir de la destil·lació d’aquesta trementina, es van obtenir dos productes: l’essència de la trementina o eucaliptus i la pasta o colofina grega. La trementina també utilitzava una trementina refeta a partir de la combinació d’aquests dos components, que els usuaris finals podien comprar a les botigues farmacèutiques.

El comerç

Aquesta activitat, realitzada durant el segle XIX i fins a principis del segle XX, va proporcionar ingressos a les famílies que vivien de l’agricultura i la ramaderia en un context d’autoconsum. Cada any, les trementinaires dels Pirineus solien fer dos viatges durant mesos a les muntanyes dels Pirineus; un a la tardor tornant a casa per Nadal i l’altre a la primavera fins a Setmana Santa.

El treball

Cada trementinaire anava de ruta amb un aprenent, normalment era un membre de la mateixa família, una filla, una neta, una neboda o la germana petita. En alguns casos, el company era el fill, si no hi havia filla a la família. Els més grans van transmetre als novells no només coneixements sobre plantes i fórmules de trementina, sinó també arts mèdiques, els circuits de venda i els clients potencials, que avui en dia anomenem habilitats de màrqueting. Al llarg del camí, van romandre en cases particulars on van ser rebuts a canvi d’herbes i remeis. D’aquesta manera, a més, mentre que els trementinaires van contribuir a guanyar diners per a la família, no van gastar diners al quedar-se en aquestes cases particulars.

Les trementinaires dels Pirineus viatjaven carregats amb feixos plens d’herbes i recipients d’estany amb la trementina i olis d’avet i ginebre. Carregen, a més una falç per tallar herbes, i una balança romana per pesar els productes. Aprofitaven els seus viatges per comprar materials i articles que necessitaven i que no trobaven a les muntanyes del Pirineu. L’activitat trementinaire es manté fins als inicis del segle XX. L’última trementinaria activa va ser na Sofia Montaner (1908-1996), que va fer el seva última ruta el 1984.

Avui dia podeu conèixer tota la història dels trementinaires en un museu situat al poble de Tuixent al vell mig dels Pirineus.