El Canigó
El Canigó, Mosén Cinto Verdaguer.
Tres muntanyes son màgiques a Catalunya: el Canigó, el Pedraforca i Montserrat, no vol dir que les altres no tinguin encant, misteri i plegades de llegendes, encara que quedant en un segon nivell. Avui ens toca parlar del Canigó.
El Canigó és una muntanya màgica per excel·lència, vinculada a les dones d’aigua i al foc, els seus encanteris, fantasies i somnis al cor del Pirineu.
El Canigo, es una llegenda en versos escrits per en Mosen Cinto Verdagure,és l’epopeia de Catalunya i la màgia de les muntanyes. Situada en la reconquesta del mon dels sarraïns i la reconquesta del mon de les fades.
Personatges.
Hi ha tres germans que son: Tallaferro (comte de Besalú), Guifre (comte de Cerdanya) i Oliba (abat de Santa Maria de Ripoll).
En Gentil es el fill de Tallaferro.
La Griselda es una pastora i la fada Flordeneu es la reina de les fades.
El Palau és el Canigó.
La Guilda es la dona d’en Guifre.
Síntesis del poema Canigó.
En el Canigó, (com una magnòlia gegantina), en Gentil fill del Tallafero es investit cavaller portant les quatre barres en l’escut i una relíquia de Sant Jordi en la empunyadura de l’espasa. Genil coneix la pastora Griselda i se’n enamora. el pare no ho veu bé i vol impedir-ho. Un joglar, conte l’origen de les guirlandes en forma de creu, posades per les minyones a les portes per evitar l’entrada del Diable a les cases. Un emissari dona la noticia de la presa de Elna i Ceret pels sarraïns.
En l’aplec els balls en cercle (sardana com enfilall de perles) al toc del tamborí i el flabiol amb les teies (com a rius de guspires i serps de foc), dels fallaires, enceses, baixarien el foc de les planes.
El Canigó nevat com un mantell d’ermini, si l’aconsegueix posseirà la fada que és la pastoreta, i al fer-ho en Gentil, es transforma en Flordeneu, la reina de les fades. Ella encisà amb el seu amor a Gentil i abandonaria el camp de batalla. En Guifre l’estimba per un barranc, quan els sarraïns han conquerit Prada i el Castell i observa la disbauxa del seu nebot, per destruir el malefici dels homes posseïts per les fades i goges. Flordeneu li fa un passeig fúnebre, mostrant el seu dol a la natura, amb la seva barca.
Abans dels fets anteriors Flordeneu i Gentil emprenen el seu vol aeri amb una carrossa (d’or verge i d’argent, perles i vori, la roda de set raig, és com el carro del sol) per tot el Pirineu fins l’Aneto i la Maladeta (Mont Maleit). Al Perefita la turmenta converteix els remats amb roquets i tarteres, ja que els pastors no volgueren donar de menjar a Deu) i retornar al Canigó.
Totes les fades prepararen els presents per les núpcies. Cada una li porta un present. L’espiell que tot ho mira. El collaret de topazis enfilats amb fil d’or, corona d’or. Vel de fils daurats. Rams de perles. L’anell de núvia i l’arpa d’or. Davant de la fada Flordeneu, reina del Canigó, les fades canten les seves llegendes.
La fada de Lanós conta que la princesa Lampèiga filla del Duc d’Aquitana, se enamora del seu segrestador, un príncep sarraí i governador de la Cerdanya en Abú Neza, que viu al Fort Julia LLivia, el moro la caça i ella captiva l’adorava i feren les paus amb el pare. L’amor no duraria, Abderramn els persegueix al crit de mori el traïdor, a la font Regina el moro acorralat es suïcida hi seria enterrat al triangle coronat de les Planes, és el seu mausoleu, a ella se l’emportaren al harem de Damasc.
La fada Mirmanda narrant el past d’Anníbal pels colls del Pirineu, en el de Finestrelles es trova els llenyataires amb grans destrals, fent pas a les maquines de guerra i els exercits del Africà, amb cent elefants que porten. Encara el hi faltarà un altre mur més alt, els Alps. Que comparats amb el Pirineu, aquests son una plana.
La fada Fontargent ens narra el origen del Garona i el Noguera al Aran. El Noguera per Alós es troba amb el Segre i arriba al Mediterrani. Garona per Aran arriba al Atlàntic. Un juga i l’altre rondina, Flordeneu li fa a Gentil un solemne funeral amb barca pel llac del Cadi. La 1ª reconquesta als sarraïns,, en Tallaferro ferit i presoner es pot deslliurar calant foc als galiots de la flota mora a Cotlliure. En Guifré mata al gegant sarraí en Gedhur al Fossar del Gegant.
Al assabentar-se el seu pare, en Tallaferro, de la mort d’en Gentil en mans d’en Guifre, els té que separar en Oliba, l’altre germà l’abat, ja que l’hauria mort.
En Tallaferro moriria quan anant cap a Bellcaire per les esposalles del seu fill Guillem amb Adela de Provença, i el seu germà en Guifré, penedit pel crim es farà ermità i moriria més tard demanant a en Oliba que planti La Creu al cim del Canigó.
Comença la 2ª reconquesta pels monjos cristians de la muntanya del Canigó per expulsar les fades de la muntanya màgica i ho aconsegueixen. Aixecant una gran Creu al cim del Canigó, així els dos campanar seran reedificats pels cristians el de Sant Marti del Canigó i el de Sant Miquel de Cuixa.