Cap de Mort

Llegenda del Cap de Mort

El Cap de Mort és un monòlit de conglomerat molt característic que es troba a Montserrat en el camí Nou des del Monestir Benedictí a Sant Jeroni. La forma d’aquest monòlit evoca, el cap d’una persona geperuda morta, per això l’anomenem així.

En la cultura popular catalana hi ha un gran nombre de llegendes sobre les bruixes a Catalunya. En l’imaginari popular, la bruixa era una dona que, per mitjà d’un pacte amb el dimoni, tenia poders sobrenaturals, que utilitzà en benefici propi o amb finalitats malèfiques. Durant la segona meitat del segle XVI i primera del segle XVII , es va dur a terme una persecució de dones acusades de bruixeria.

L’origen de la llegenda del Cap de Mort en referència a aquesta roca amb forma de calavera, es deu a les malifetes de les bruixes quan campaven pel país. La reina de les bruixes de les Guilleries (Pirineus) estava engelosida per la competència d’un animal ferotge. Aquest era un drac que podia fer més mal que no pas ella mateixa.

La bruixa reina se sentia frustrada i no podia suportar aquella mala bèstia, Així, tenia per aquest drac un gran sentiment de venjança.

Els dissabtes al vespre, les bruixes és reunien en aquelarre amb el diable, on escoltaven els seus consells i aprenien noves accions malèfiques. Normalment es reunien a l’enforcadura del Pedraforca on les bruixes preparaven uns ungüents d’herbes metzinoses que bullien en una gran caldera i remenaven amb l’os de la cuixa d’una criatura. Amb aquest greix s’untaven les aixelles i així podien volar sobre les màgiques escombres.

L’home cristià

En una ocasió a l’enforcadura del Pedraforca quan les bruixes hi feien els “balls rodons “ l’origen de la sardana”, van ser rebudes per un boc negre de banyes recargolades que era, el propi dimoni. El boc va aconsellar a la malvada bruixa reina dient-li: “Jo sóc el diable, el teu rei, i et dono poder gràcies els teus juraments. Tu, reina de les Guilleries (Pirineus), podràs desempallegar-te del drac ferotge si li dons ossos d’un home cristià. Així, quan el drac se’ls mengi, desapareixerà per sempre més”.

La rialla del boc va retronar per tots els Pirineus donant força a les bruixes per executar els seus plans malèfics.

La reina de les bruixes pensava com fer-se amb un cristià.  Quan de sobte, en l’aquelarre, és va sentit una remor, la reina conjurant-se amb les seves germanes bruixes afinaren la seva oïda per si hi havia algú espiant la reunió malèfica.

Les bruixes, amb xiscles satànics, buscaren per l’entorn i descobriren un desgraciat geperut amagat entre matolls que volia veure-les ballar nues. Les bruixes l’agafaren i l’entregaren a la reina, aquesta contenta, li va preguntar si era cristià, l’home totalment esgarrifat li va fer un gest afirmatiu. La bruixa encantà al pobre geperut i el muntà a l’escombra al darrera d’ella i volà en recerca del drac malvat.

La bruixa reia embogida, però, en volar sobre Montserrat, les campanes del Monestir repicaven a Missa Major i la bruixa, en sentir l’alegre repic, va perdé el poder de volar i s’estimbà amb el pobre geperut, El cap de l’infeliç quedà sobre una roca i per sempre més es va petrificar, és la roca on es reprodueix la seva calavera.

El so de les campanes va vèncer el mal de la bruixa malvada. Però vosaltres d’excursió a Montserrat vigileu ja que el drac continua lliure en aquesta muntanya i si sentiu repicar les campanes del Monestir, pareu compta que el guia de BarcelonaWalking no perdi els poders de guiar-vos.