Bruixes del Montseny

Bruixes del Montseny , els fets de Viladrau.

Viladrau és un poble de muntanya que es troba al bell mig del massís del Montseny, a 821metres d’altitud.

Se explica els fets que van tenir lloc l’any 1620 en aquesta localitat.

Segons sembla, la vila va viure alguns fets que es van associar amb la bruixeria, arran d’això es va descobrir que hi havien unes bruixes que habitaven els boscos del voltant.

Es diu que al territori del Pirineu les bruixes no volaven amb escombra, sinó que, segons l’imaginari popular de la bruixeria, es trobaven davant del foc, se sucaven amb una sèrie d’ungüents a les aixelles i pronunciaven una fórmula màgica -‘pic sobre fulla i que vagi allà on me vulla’-, i posaven el peu sobre el cremall i sortien volant pel fumeral cap a l’aplec diabòlic.”

En aquella època a Viladrau i en els boscos de la vesant nord del Matagalls se celebraven aquelarres i gestes paganes en les quals, suposadament, es realitzaven orgies desenfrenades.

I on es celebrava el ball rodó, aquest ball es troba en la prehistòria lligat amb els celtes i els seus sàbats a la lluna, els dòlmens circulars i els menhir. El ball rodo està íntimament lligat a les constel·lacions circompolars del cel, al voltant de l’estrella polar.

En el moment més àlgid de la cacera de les bruixes també es va prohibir per la església el ball de la sardana per esser obscè. En moltes de les llegendes se’n parla de la sardana com el ball rodó de les bruixes on el mateix diable no vol que sigui tova sinó eixelebrada amb el so ronc del flabiol.

Els aquelarres com a tals no van existir mai més enllà de la ment dels perseguidors, que sí que s’imaginaven que hi havia aplecs diabòlics en què les persones acusades, gairebé sempre dones, es trobaven amb el dimoni.

La Santa Inquisició va condemnar a la foguera les pobres desgraciades acusades de bruixeria, L’escenari on es col·locaren les fogueres per cremar-les i acabar amb el dimoni que les posseïa era la plaça de Viladrau.

Cal tenir en compte que totes les confessions eren tretes sota tortura i molt estereotipades amb preguntes tipus, com: Tu has anat de nit a jurar fidelitat al dimoni? Si la persona acusada responia que no, les tortures augmentaven de to fins a obtenir una resposta afirmativa.

La novel·la de Laia Aguilar explica molt bé un d’aquests aquelarres seguint les descripcions d’El grimonio del papa Honorio, considerat l’anti-Biblia del 1760 en el qual es descriu aquelarres amb tota mena de detalls, correspondències astrològiques, llistes d’àngels i de dimonis.

Per entendre aquests fets s’ha de tenir en compte la cacera de bruixes que es va dur a terme durant els segles XVI i XVII. En aquesta època, a mode d’exemple, es van cremar 14 persones acusades de practicar bruixeria a Viladrau, 8 a Granollers, 12 a Caldes de Montbui i 3 a Andorra.