Camí de Sant Jaume

Història del Camí de Sant Jaume

Després de la Resurrecció de Crist, els apòstols van seguir les instruccions que Ell havia donat durant la seva aparició i es van escampar pel món per difondre la Seva paraula. L’apòstol Jaume, també conegut com a Jaume el Major, era fill de Zabedeu i Salome i germà de Joan l’evangelista.

Jaume no satisfet amb la persecució que van patir els cristians, va decidir predicar en el lloc, que aleshores es considerava era la fi del món: Finisterra. Aquest es el punt més occidental on es pon el sol de la península Ibèrica, ara s’anomena cap Finisterre, a Galícia. En aquest remot indret els cristians no van ser perseguits.

Es diu que Sant Jaume va arribar en un petit vaixell a vela a Iria Flávia – ara parròquia Padrón -, en només 7 dies. Va ser allà, després de superar diverses dificultats que va començar a predicar.

Després de passar uns quants anys a la regió predicant els ensenyaments de Crist, va tornar a Palestina l’any 44 per compartir els seus actes evangelitzadors a Hispània. El viatge de tornada va ser difícil i va acabar sent fatal perquè va ser decapitat per ordre del rei Herodes Agripa I.

El seu cos va ser deixat com les bèsties salvatges al desert. Dos dels seus deixebles el van recuperar i el van portar a Iria Flávia, allí va ser enterrat secretament en un bosc anomenat Libredón. Des d’aleshores, generacions d’ermitans van tenir l’encàrrec de mantenir vigilància permanent sobre la tomba de l’Apòstol. Amb el pas dels anys, les invasions bàrbares, la caiguda de l’Imperi Romà i les invasions moriscs, la tomba va ser oblidada o perduda.

Van passar uns altres 800 anys fins que un ermità al bosc anomenat Pelagius va veure una pluja d’estrelles, que semblava colpejar en un lloc concret. Quan va examinar el lloc va trobar una tomba antiga. Després va informar al bisbe Teodomiro d’aquesta descoberta. El fenomen de la pluja d’estrelles es va fer conegut com “campus stellae”, en llatí camp d’estrelles.

Probablement, l’expressió va donar lloc a la paraula “Compostela”. El mateix bisbe va decidir anar-hi i va trobar la tomba de Sant Jaume envoltada en un mantell de llums. Quan es va assabentar de la notícia, el rei Alfons II va nomenar a Sant Jaume patró oficial d’Espanya i va encarregar construir en aquest lloc una capella i un monestir.

Va ser el propi rei, el primer pelegrí a visitar el lloc. Amb aquest pelegrí va  començar la història del Camí de Santiago.
L’any 977, arran de la destrucció del temple envaït pels moros, el rei d’Astúries, Alfons III, va ordenar que es construís una nova església al mateix lloc, però més gran que l’anterior.

A partir del segle X, el nombre creixent de cristians en tota la península va fer que augmentessin les peregrinacions a Santiago. Així, Santiago de Compostela es va convertir en un dels llocs de pelegrinatge cristians més grans del món.

La primera guia pelegrina al Camí francès va ser publicada al segle XII. Es va anomenar el codi Calixtino, atribuït al papa Calixt II. Aquest Papa proclama que cada 25 de juliol que coincidís en dissabte es consideraria que fos un any jubilar això passa cada 6, 5, 6 i 11 anys.